Anàlisi: The Last of Us – Left Behind (DLC)

The Last of Us va ser un dels jocs que més ens va agradar l’any passat -i, de ben segur, un dels millors jocs de la generació, com dèiem en la nostra anàlisi. Una obra cuidada amb el màxim de detall en tots els seus apartats, que ha actualitzat els survival horror demostrant que les grans dosis d’acció no han d’anar necessàriament en detriment de la tensió i el terror. Ara, més de mig any més tard del seu llançament, Sony i Naughty Dog han llançat un contingut descarregable de pagament que descobreix alguns moments importants en la vida d’Ellie. Revisem en aquesta anàlisi el que ens ofereix un apèndix narratiu que, com sempre que ens enfrontem a una expansió, ha de respondre a l’inevitable interrogant: paga la pena de passar per caixa per afegir un parell d’hores de joc a aquell títol que ja vam pagar en el seu dia i que se suposa que vam acabar?

Versió analitzada: PlayStation 3 [Exclusiva] Tipus: Contingut descarregable de pagament Gènere: Survival horror, Acció en 3a persona Desenvolupat per: Naughty Dog Distribuït per: Sony PEGI: 18.

JOAN-ALBERT ROS | Barcelona

Left Behind se centra en dos passatges en moments diferents de la vida de la jove protagonista del joc, un -al qual es feia referència de forma superficial en algun moment de l’aventura original-, abans de conèixer Joel, l’altre -que en un principi s’havia resolt amb una el·lipsi- en un moment crucial al bell mig del periple de tots dos personatges per les ruïnes de la civilització als Estats Units. Aquests dos moments clau del recorregut vital d’Ellie, el personatge que controlarem en tot moment, s’encavallaran al llarg d’aquest capítol extra, i hi trobarem, com en el joc principal, persecucions, emboscades, enemics letals amb l’orella molt fina pel mig dels quals haurem de passar, sigil·losament, pràcticament sense cap arma, i també instants íntims, de recolliment i de reflexió, de proximitat i de complicitat; justament la barreja que ha fet de The Last of Us quelcom més que un títol d’acció i terror i que ha dotat els seus personatges d’una pàtina de realisme poc freqüent en exponents del seu gènere.

El vincle entre els personatges -i alhora el vincle que ells generen amb el jugador- segueixen essent un dels elements centrals d’aquesta expansió com ho era del joc al que pertany. Sense caure en l’excés lacrimogen, Naughty Dog desenrotlla una narració que, començant pel títol d’aquest capítol perdut, té tant de melancòlica com la història que coneixíem, per bé que, per l’extensió de l’afegit, es planteja el repte de colpir l’espectador en menys temps del que no disposaven els seus artífexs en l’aventura inicial. I tot i que Left Behind recorre a uns ressorts distints d’aquells que activava el guió de la primera aventura per aconseguir emocionar el jugador es demostra gairebé tan efectiu com ho era The Last of Us.

L’apartat visual segueix l’estela de la brillantor del joc; visitarem escenaris nous -en entorns, però, que ens seran coneguts: d’una banda, el camp militaritzat sotmès a l’estat d’excepció del capítol Zona de Quarantena, en la que Ellie i Joel es coneixien, de l’altra, Liberty Gardens, un centre comercial prop d’on Joel cau ferit (en l’episodi Digues-me Què He de Fer) i enmig del qual Ellie haurà de poder trobar tot el necessari per mirar d’evitar la mort del seu company. Totes dues localitzacions s’aniran alternant enmig de salts temporals que combinaran els records d’Ellie amb allò que li passa en el present. L’expansió inclou tots els elements jugables del joc en el que s’emmarca i inclou encara algun minijoc sorprenent, que potser no aporta res pel que fa al disseny de la seva mecànica però que serveix per posar-nos en la pell de la protagonista adolescent, que resulta curiós i alhora serveix per trencar de forma refrescant amb la dinàmica que el jugador compta que es trobarà… i sobre el que no revelarem res. Encara sobre algun d’aquests minijocs paga la pena de destacar, encara que només sigui una curiositat, la integració de la possibilitat de compartir a Facebook algun element -no necessàriament els trofeus, com és habitual, sinó més aviat algun objecte relacionat amb allò que s’esdevé en la història.

En els passatges que tenen lloc a la zona de quarantena coneixerem Riley, l’amiga d’Ellie, a la que s’havia fet referència en l’aventura principal. Tot i que sigui de diferent naturalesa, en algun moment la relació entranyable entre les dues adolescents ens farà pensar en la que comparteixen Joel i Ellie. I és, de fet, aquest nexe el que explica que s’encavallin fragments del passat amb els del present. Com que abundar en aquesta qüestió podria revelar detalls significatius de la trama no afegirem res més, però volem fer notar, com dèiem en començar, que de cap manera no es tracta de passatges intranscendents en la vida de la nostra protagonista.

En l’apartat sonor, a més de la magnífica partitura de Gustavo Santaolalla -de la que ja vam parlar en profusió en la nostra ressenya i que torna a fer acte de presència en moments cabdals i segueix encaixant perfectament en la història-, destaca la inclusió d’algun tema popular, recognoscible pel jugador, per al qui, com als personatges, de sobte aquells compassos sonen com a vestigis d’una altra era.

Potser hem trobat a faltar a Left Behind els elements que a The Last of Us tenien a veure amb la progressió del personatge, en la millora de les seves habilitats i dels seus estris. Tot i que l’inventari és idèntic, ara no hi haurà ascens entre nivells, perquè els jugadors que completen Left Behind, evidentment, han superat la trama de The Last of Us. Potser s’hauria pogut fer que el nivell de les habilitats d’Ellie en l’expansió coincidís amb el nivell en el que es troba en cadascuna de les fases del joc, però segurament això hauria estat complicat, ja que s’intercalen moments en els que Ellie no coneixia encara Joel -i, per tant, tot i la seva formació militar al campament, estava lluny de convertir-se en la supervivent que esdevindria de mica en mica en el joc- i el moment en el que pren les regnes de l’acció, el seu baptisme de foc, el moment en el que Joel cau ferit i està inconscient, quan deixa de ser un personatge protegit per passar a ser un personatge protector. Finalment, la tria de Naughty Dog potser no és del tot lògica en un sentit estrictament argumental però acaba essent comprensible des del punt de vista dels requeriments del desenvolupament d’una expansió.

En resum, tot i la natural cautela amb la que abordem sempre la ressenya d’una expansió i per bé que som conscients que el seu preu pot fer desistir de la seva adquisició una part molt significativa dels compradors de The Last of Us, Left Behind ens ha semblat un perfecte complement a un joc que tot sol ja és rodó. Juguen en la seva contra, a més, els mesos que han passat d’ençà del llançament de l’aventura de Joel i Ellie, per bé que la cura que Naughty Dog ha imprès en el desenvolupament de l’afegit expliqui de sobra el lapse d’espera.

“Per bé que sempre que analitzem un contingut descarregable de pagament ens sentim temptats de condemnar-lo d’entrada, per com molts estudis els han emprat de forma perversa per servir jocs en fascicles, la veritat és que The Last of Us -que en la nostra obra ressenya consideràvem colossal- té prou entitat de forma independent com per permetre l’afegit d’aquest capítol perdut. Es tracta d’un bon apèndix, que ofereix alguna revelació interessant que perfila encara millor els personatges però que de cap manera no és imprescindible per completar l’original. I suposa un magnífic complement que tanca -creiem que ara sí- el que ha estat un dels millors videojocs de la generació”.

Joan-Albert Ros (Barcelona, 1976), és llicenciat en Belles Arts
i estudiant de Comunicació Audiovisual.